L’Ajuntament d’Olesa organitza una sessió informativa sobre protecció internacional
La sessió informativa, oberta a tothom, està adreçada a persones en procés de protecció internacional o susceptibles de demanar-la.
Cartell de la sessió informativa sobre protecció internacional
L’Ajuntament d’Olesa ha organitzat per al proper dimarts 7 una sessió informativa sobre protecció internacional a càrrec d’una advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). La xerrada és gratuïta i es farà a les 18h al Saló de Plens.
Alba Tarroc, cap del Departament de Polítiques Migratòries, Antiracisme i Cooperació de l’Ajuntament d’Olesa ha destacat que “el dret d’asil està regulat pel Dret Internacional i és una obligació dels estats que queda recollida a la Declaració Universal dels Drets Humans i està desenvolupada a la Convenció de Ginebra”.
A l'Estat Espanyol, la Llei 12/2009 reconeix dues figures diferents: el dret d’asil i el dret de protecció subsidiària. La condició de refugiat es reconeix a tota persona que, degut a fonamentats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, idees polítiques, pertànyer a un determinat grup social, de gènere, d’orientació o identitat sexual, es troba fora del seu país de residència i no pot acollir-se a la protecció d’aquell país. També a l’apàtrida que es trobi fora del seu país i no hi pugui tornar. A aquestes persones se’ls reconeix el dret d’asil.
El dret a protecció subsidiària es dona a persones d’altres països o apàtrides que, sense reunir els requisits per obtenir asil o ser reconegudes com a refugiades, es donin motius fonamentats per creure que si tornessin al seu país s’enfrontarien a un risc real de patir dany greu, com pena de mort o tortura.
El dret d’asil i protecció subsidiària consisteix en la no-devolució ni expulsió de les persones als que se’ls ha reconegut, així com l’autorització de residència i treball de llarga durada, en els termes que estableix la Llei d’Estrangeria.
A la sessió formativa que s’ha organitzat, “s’explicaran els supòsits en què es pot demanar protecció internacional, quina és la via per demanar-ho, com són les entrevistes d’asil, quins documents són necessaris o com es pot entrar en el programa d’asil, entre d’altres”, ha detallat Tarroc.
Hi ha dues maneres de demanar asil a l'Estat Espanyol, una és trobar-se dins del territori i aconseguir una cita prèvia per personar-se a fer una sol·licitud de protecció internacional. L’altra és demanar asil en un “puesto fronterizo”, en el moment d’entrar a territori. En aquesta segona condició el procediment s’ha de resoldre de forma ràpida i moltes vegades és denegatori i deporten la persona. “Actualment hi ha moltes persones que serien susceptibles de rebre protecció internacional que estan quedant fora del sistema de protecció per la impossibilitat de manifestar la voluntat de demanar asil, ja que a Barcelona és extremadament difícil aconseguir una cita prèvia. Demanar la protecció internacional és un procés molt complicat i al final, a l’Estat Espanyol, només s’accepta el 16% de les sol·licituds” ha explicat la responsable del Departament de Polítiques Migratòries.
La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) desenvolupa la seva tasca a Catalunya des de l’any 2004 amb l’objectiu de defensar el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides, sol·licitants de protecció internacional, així com de les persones migrades que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Aquesta entitat també acompanya les persones refugiades arribades a Catalunya en el seu procés d’inclusió social mitjançant un suport integral i professional.
